"She turned her can'ts into cans and her dreams into plans".
Al llarg de tot el treball, sobretot en els
apartats de la part pràctica, ja es comença a arribar a una conclusió sobre els
somnis. En general, el món oníric és un àmbit que se situa en la frontera entre
la ciència i la pseudociència; tot i que tothom sap de la seva existència, ja
que tots i totes hem somiat més d’una vegada, és un àmbit que no es pot
demostrar amb proves físiques com, per exemple, un crim o una catàstrofe natural.
Per tant, només ens queda pensar en ells però sempre amb el dubte, amb
l’enigma, amb el desig de tenir una certesa, una cosa més assegurada i
demostrada. I aquesta incertitud es veu reflectida en molts aspectes:
Primer, a l’hora de trobar informació fiable per
fer un treball com aquest. Ja no parlem d’informació en si, sinó de fiable, de
segura, perquè un tema tan obert i enigmàtic dóna lloc a moltes teories,
rumors, creences, unes més racionals que d’altres. I a més, actualment amb
Internet, aquestes coses circulen més obertament i amb més facilitat i causa
que qualsevol informació, sigui redactada per qui sigui, amb la base o estudis
que siguin, pugui passar per informació veritable, raonable o que sembli
definitiva per a la majoria. A més, en ser un tema poc estudiat, amb pocs
recursos i amb poca evidència en el nostre dia a dia, la gent té poc criteri
sobre ell i és més fàcil que sigui influenciat per aquests tipus de rumors.
També dóna lloc a què moltes persones que tenen
creences més abstractes o fora del que és racional, utilitzin els somnis i la
seva interpretació com a pràctiques de les quals es poden treure profit, ja
sigui econòmic o de qualsevol altre tipus. És sorprenent, i alhora una llàstima
des del meu punt de vista, que es dediqui molt poc estudi al món oníric, però
que en canvi pots trobar a Internet, i també a institucions físiques (encara
que a Espanya no és molt habitual), una llista enorme de blogs, persones i
organitzacions que es dediquen a tractar la interpretació dels somnis i fins i
tot la Psicoanàlisi, alguns com a hobbie i altres com a treball, sense fonaments i junt
amb altres pseudociències que aquí considerem, majoritàriament, irracionals.
És, per una part, positiu, perquè els donen la importància que poden tenir (és
a dir, que realment poden tractar sobre temes patològics i ajudar-nos a
esbrinar l’origen d’una malaltia o d’un trauma), però per una altra part són
utilitzats per treure un profit que no és el correcte.
Deixant de banda l’aspecte de la pseudociència,
també he pogut veure que la societat, en general, no sap molt sobre ells, no
els dóna molta rellevància, o els infravalora, però contràriament, i potser
involuntàriament, es troben en tots llocs; ja no físicament, com és en la
nostra vida, cada nit, sinó en les religions, cultures, en la literatura, la
música i el cinema, fins i tot en la nostra manera de parlar.
Sovint utilitzem els somnis metafòricament i
realment no ens parem a pensar en la veritable funció que exerceix en l’oració
o el perquè són utilitzats en la mateixa. Faig referència a frases com <<El meu somni és...>>, <<Atrapar els teus somnis>>, <<Segueix els teus
somnis>>...,
i una sèrie infinita de referències a ells, que no són tractats com a tals, és
a dir, com processos psicològics que es donen mentre dormim, sinó més
metafòricament. Involuntàriament, en utilitzar aquestes frases, ja els donem el
sentit que realment tenen: el lloc on es compleix tot el que no es pot a la
realitat. Els tractem com a objectius, com a fites a la nostra vida, perquè
tots els nostres desitjos, aquells que no es poden acabar o realitzar, ho fan al
món oníric.
Per tant, aparentment no se sabria dir amb total
evidència per què somiem, per què existeixen els somnis, per què els seus
continguts són d’una manera o d’una altra..., però involuntàriament, amb
aquestes metàfores i referències, responem a aquestes preguntes i enigmes de la
manera que la ciència, actualment, no pot.
