“Les dones són les millors
psicoanalistes fins que s’enamoren. Llavors es converteixen en les millors
pacients”.
Benvolguts lectors i lectores!
Durant aquest estiu, m’he introduït
en el món dels somnis i de Freud a través d’articles, llibres i pel·lícules. Per
aquest motiu, aniré fent noves entrades explicant el que he trobat, el que he
vist, el que he aprés; qualsevol cosa que m’ajudi a donar forma al Treball de
Recerca.
Abans de posar-me a buscar
informació, vaig trobar més convenient veure unes quantes pel·lícules que
tractessin sobre el tema en qüestió per introduir-me més suaument.

Una d’aquestes pel·lícules,
doncs, va ser Recorda, d’Alfred Hitchcock.
Aquesta pel·lícula, de l’any
1945, va ser una de les primeres que va tractar la psicoanàlisi. Un fet
interessant es que Salvador Dalí va ser l’encarregat de dissenyar una escena on
es representa el somni del protagonista. Aquestes són algunes imatges:
Recorda tracta sobre un home que
arriba a un centre psiquiàtric com a nou director, el
Dr. Edwardes. Allà coneix
a la psicoanalista
Constance Petersen. Ella s’enamora perdudament del
psiquiatra però, a la vegada, observa en ell un estrany comportament, que fa
que se n’adoni de la seva veritable identitat: aquell home és, en realitat, un
malalt mental que creu haver assassinat al vertader Dr. Edwardes. El desconegut
pateix amnèsia; per tant, no recorda res del que ha passat anteriorment. Per
això, la Dra. Constance, que està segura de la seva innocència, l’ajudarà a
recordar i a superar-ho mitjançant la psicoanàlisi.
Mentre veia la pel·lícula, em va
cridar l’atenció el discurs d’un psicoanalista (el mateix que diu la frase que
hi ha al principi d’aquesta entrada) que apareix com a amic i mestre de la
protagonista i que, alhora, tracta sobre el tema que vull investigar. Us deixo
el text a continuació i us desitjo unes bones vacances!
"Le explicaré algo sobre los sueños: el secreto de quién es y de lo que le
ha hecho huir de sí mismo, todos esos secretos están encerrados en su cerebro, pero
usted no quiere afrontarlos. Con mucha frecuencia el ser humano no quiere
conocer la verdad sobre sí mismo porque cree que le va a hacer daño. Entonces, se hace todavía más daño intentando olvidar. Bien, aquí es donde intervienen
los sueños: ellos nos dicen lo que estamos intentando ocultar, pero lo dicen
todo mezclado, como las piezas de un rompecabezas."